Aquest maig, dedicarem unes quantes hores a parlar d'aquesta cosa tan estranya i suggerent de la postmodernitat, per veure si en som, si ja no, si només una mica etc.
Si us interessa, aquí en teniu tota la informació: www.escolabloom.com/course/intro...
Sí, ho he llegit, però no em queda clar en què consisteix el joc de què parla, ni l'extrem cap on la vol portar. El que fa la Rodoreda, sí, però 'descobrir què pot arribar a fer...' Són moltes coses!
Ho dic seriosament! Vull dir, que hi ha moltes maneres, de dur la llengua a l'extrem, i crec que seria interessant especificar-les.
Sobre això de dur la llengua a l’extrem, seria bo saber de quin extrem es parla.
... Puesto que si una novela o un texto son leídos desde la poética contra la cual se enfrentan, ese texto o esa novela no valen nada. Este el un punto clave en las enemistades literarias y en la guerra entre escritores".
Esto significa preguntarse contra quién se luchó al escribirlo. Porque la construcción de una poética supone una lucha con otras poéticas que la anulan. Lucha que, yo diría, define la historia de la vanguardia...
PIGLIA: "Estas dos citas [Nabokov, Flaubert] están planteando que una obra dice cómo quiere ser leída, y que para saber cuál es el lugar desde el cual quiere ser leída hay que saber construir la poética interna desde la cual el texto fue escrito. (...)
Això comença la setmana que ve i serà 🔥
John Barth, first day seminar. "Having identified your muse (i.e., your angle on the world and yourself in the medium), transcend the mere mastered algebra of your craft with the innate fire of your talent so that your scribblings will ascend from the table into the heaven of finished art."
Això comença la setmana que ve i serà 🔥
També costa d'entendre que algú pugui dir, amb tota la tranquil·litat del món, que menys postmodernitat i més escriure bé etc.
Costa d'entendre que el pensament d'algú com Said, tal com l'explica i el matisa aquí (i a la seva obra, naturalment) s'hagi simplifcat i diluït fins al punt de fer-lo servir per negar o censurar certes lectures.
www.youtube.com/watch?v=VGk0...
Al més recent, vam dedicar-nos a 'La vida al Mississipi', que acaba de publicar 1984 en traducció de Marc Donat. Jo vaig tenir l'ocasió de parlar de 'James', la meravella de Percival Everett que l'any passat va publicar @angleeditorial.bsky.social
www.3cat.cat/3cat/mark-tw...
Un Maragda sobre Pessoa, amb Richard Zenith i Gabriel Sampol.
www.3cat.cat/3cat/les-veu...
Per despertar del tot, recomano que us cridi en espanyol un funcionari de l’administració pública per no saber alguna cosa que ningú no t’ha explicat mai. Gràcies, senyor de la guixeta 6 de les oficines de Josep Carner ✨
ELIOT: 'No podria tenir un parlar més afectat ni que volgués demanar diners'.
Pero vaja, que escriptura 'nua' o 'depurada', no.
Fan angunieta aquestes reflexions tan tan primes, la veritat, per molt d’altaveu que li donin.
Veig que torna a circular el clixé d'una 'escriptura desprotegida de tota ficció', que no tinc ni la més remota idea de què pot ser ni a què es deu assemblar. Si ja Freud plantejava que el record té l'estructura de la ficció, no sé com n'hem de dir dels treballs memorialístics dels escriptors.
Diria que l'egocentrisme no passa tant pel gènere que tries sinó pel tractament que fas del que expliques, i que hi ha maneres més fines de defensar les teves tries, però bé.
He llegit això que diu en Pol Guasch sobre la ficció i l'egocentrisme i la veritat és que preferiria no haver-ho llegit.
Tenim la concentració més important d'Europa de gent que té la síndrome de l'impostor però al revés.
Cert, a L'Avenç, traduït per la Casacuberta!
'W ou le souvenir d'enfance', de Georges Perec.
ELIOT: ‘vatua els homes ben plantats! Us creieu els amos del món. No compreneu les dones. No us admiren ni de bon tros tant com us admireu vosaltres mateixos’.
Per inaugurar aquest 2026 com cal, a partir del 19 de gener, la Míriam Cano i jo conduirem aquest seminari de lectura lenta de Middlemarch, aprofitant la traducció d'en Xavier Pàmies que publica @lacasadelsclassics.bsky.social.
Aquí en teniu tota la informació: www.escolabloom.com/course/lectu...
I t’ha respost res? Perquè em sembla que es l’encarnació del realisme capitalista traslladat a la cosa literària. Vaja, un trumpista estètic de manual!
Feia molt de temps que no en sabia res, però veig que segueix en la línia de sempre.
![[PART]-Žižek - Our Fear of Falling in Love](https://cdn.bsky.app/img/feed_thumbnail/plain/did:plc:bercxpbh3brw76itvimod5zb/bafkreia65fjxg6lmuuljtuzciennokn3gs565kcnl7m272pst3mjl266ku)
