Última sessió d'avaluació... i en acabar es delegat de classe sa seva aportació inicial, convidar-lo a partir dient "extra omnes"... i que només ses professores de llatí i història hagin entès s'acudit.
Ha valgut la pena.
Última sessió d'avaluació... i en acabar es delegat de classe sa seva aportació inicial, convidar-lo a partir dient "extra omnes"... i que només ses professores de llatí i història hagin entès s'acudit.
Ha valgut la pena.
Diga'm que ets a sa terminal B de s'aeroport de Palma un diumenge sense dir-me que ets a sa terminal B de s'aeroport de Palma un diumenge:
Aquesta setmana s'equip uniformat i renouer era de hàndbol (crec).
Te tires tot es dissabte i diumenge preparant ses classes de tota sa setmana i s’ho ventilen en una sola sessió.
Prepares una punyetereta activitat per una sessió i l’arrosseguen tota sa setmana.
😮💨
És a dir, allò que ja no sigui digne pels turistes… que sigui digne pels residents.
I gràcies.
Quan parlarem de sa necessitat de tenir vacances de ses vacances, sense que això signifiqui acabar ses vacances (i tornar a sa feina)?
Avui hem fet un exercici sobre subjectes el·líptics. Els alumnes havien de dir si l’oració en tenia o no. I si en tenia, havien de dir quin seria el pronom que hi corresponia.
Només han emprat el femení de 3a persona singular per un cas:
"Cuinarà per més de quaranta convidats".
Molt a fer, encara.
Existe una calle secreta en Madrid cuya historia es sorprendente. Una vía pública, que da paso a un pequeña plaza-jardín histórica, cerrada a todos los madrileños desde hace casi 200 años.
Esta es la fascinante historia del Pasadizo del Panecillo.
Y una propuesta. ¡Hilo va!🧵
És un taulell de parxís?
És una carta comodí de UNO?
No! És Laurent Ulrich, arquebisbe de París, dient missa de “reinauguració” de Notre-Dame.
Las voces internas de Ayuso
Un diumenge més vull aprofitar per, legitimament, expressar sa meva disconformitat de que demà sigui dilluns, sense haver-ho sol•licitat, mostrat desig de, ni haver signat cap compromís ni sobre ni amb aquest sistema.
És anticonstitucional i anti Drets Humans.
He dit.
Que l’he trobat, de dolenta, Wicked!
Però molt!
Bon jesuset, no me recomaneu pus pel•lícules!
¿Toys’r’us?
Pónganme 1000.
¿Mesas de autopsias venden también?
Ja podria ser hora de sopar.
😮💨😫
No sé com he acabat fent aquesta fumada de minifil, entre “columpiada” i frikisme.
Tot per dir que, en algun racó del Més Enllà, Margalida d’Àustria o maleeix a Letizia dient “jo vaig fer-ho primer”, o bé està feliç de que 500 anys després, també en això, les elits espanyoles no hagin canviat tant.
En el retrat de la duquesa d’Alba, de Goya observam també una postura més relaxada (però no del tot natural), probablement en línia amb l’esperit d’aquest casticisme.
I en els colors, altre cop el negre castellà amb detalls cridaners com el vermell… que també ja Velázquez havia representat.
Més endavant, França agafa el relleu i modifica substancialment els estàndards estètics que seran contestats a Espanya a partir de finals del segle XVIII amb el casticisme (“majismo”) que també enlluernarà a Balenciaga a través de les pintures d’un altra gran mestre, Goya.
Leibovitz sembla compartir també amb els mestres d’aquesta època no només la predilecció pel retrat en ambients palatins, també l’aire lúgubre i encorsetat, gairebé irrespirable de les sales de palau i l’entorn de la cort.
Durant el Segle d’Or castellà, amb l’hegemonia dels Àustries sobre mig món, s’exporta el negre típic de l’aristocràcia castellana com a símbol de l’elegància i caràcter regi.
Fet que quedà immortalitzat per Velázquez i altres pintors del seu entorn com per exemple el seu gendre, Martínez del Mazo.
Que Leibovitz, tan repensada i en algun (mal) sentit “gòtica”, hagi preferit a Letizia vestida de Balenciaga no és casualitat en tant que és el mestre per excel•lència de la moda espanyola i que a més sentia fixació pels retrats barrocs de la noblesa castellana.
Quina probabilitat hi ha de que 26 de 59 diputats s’equivoquin, tots junts i a la vegada, pitjant es botó que no toca?
De ver ni un des 26 diputats diputats estava escoltant ni valorant si allò que estaven a punt de votar s’avenia amb es seus (teòrics) principis?
Solo el pueblo salva al pueblo, repiten como loros votantes de partidos que privatizan lo que le pertenece al pueblo.
I el premi se l'endú... Campos!
No hi ha sorpresa, només dreta.
www.diariodemallorca.es/mallorca/202...
Es que no me jodas.
Abans controlaven la gent privant-la d’informació. Ara ens hi aneguen.
Massacren el “tema del moment” fins que tothom l’ha oiat. Com una cançó d’estiu.
I finalment: avui tothom té clar allò de la llibertat d’opinió. Manca aquella part de que, per opinar, cal saber i entendre.
Còctel molotov.
👉🏼 4.000 habitatges en zona inundable.
👉🏼 4 habitants de mitjana per edifici.
👉🏼 16.000 persones en perill de mort per una decisió legislativa. Tots els que votin a favor d’aquest desastre són còmplices de les futures morts que hi pugui haver a n’aquests terrenys inundables.
Via Diario de Mallorca
Pues haber “disimulado” más y mejor, no, Elisa?
Que ahí abrimos otro melón… independientemente de si estás o no en el armario… la necesidad de mostrar una masculinidad tóxica y a la vieja usanza.
Es decir: tránsfoba, homófoba, “plumófoba” y hasta machista!
El meu any en un gif.
Els professionals que NO necessitem.
Ho sent, però per culpa d'aquests missatges he vist molts -i aniran a més- TCA.
I, per cert, a casa mengem unes hamburgueses amb formatge saludables i delicioses: amb bona carn, amb bon pa, amb bon formatge, amb verdura fresca... Ja està bé!
Ministra flamígera
#memsromànics 📸 Missal de Tortosa
PEP és es nom des cap de setmana.
En tenc proves i cap dubte ni un.
Ah que sí, profes?