Fes que aparegui allò que sense tu mai no es veuria.
Manuel Baixauli
Fes que aparegui allò que sense tu mai no es veuria.
Manuel Baixauli
Llauraré les desferres per sembrar mots nous.
Biel Mesquida
Hahahahà!
O tot és sagrat o res no ho és.
La jaula es la perfección del nido.
______
Un cocodrilo que hacía felaciones. Chistes así. España.
______
El rayo láser, ¿una flor del futuro?
Biología de los wingdings, Juan Andrés García Román
Crec que és aquesta versió, la que sona a la sèrie (però ho dic de memòria!) open.qobuz.com/track/14960098
youtu.be/K6XDIje4vJU?...
I si hagués vist aquest capítol d'adolescent m'hauria petat el cap!
Una passada de sèrie. De dalt a baix! N'hi ha ben poques d'aquest nivell...
Quin gran llibre...
És correcte!
Desenfeinats de la deriva, Marc Valls, Roure Edicions 2025
No la coneixia, brutal, gràcies, Joan!
Aquest llibre meravellós t'ho explicarà tot fil per randa:
www.penguinllibres.com/tematiques/3...
Sí, sí, no en discutim l'ús, que està més que documentat, el que diem és que ens sembla superflu o redundant...
Semblem els Dupond i Dupont, Anna! Hahahahà!
Evidentment que sí! Té tot el sentit del món. Una taronja es divideix en una sèrie de parts que, per diferenciar-les del tot, tenen un nom: grills. L'all no té parts significatives per l'ús casolà i no cal dir-ne d'una altra manera!
La jaula es la perfección del nido.
______
Un cocodrilo que hacía felaciones. Chistes así. España.
______
El rayo láser, ¿una flor del futuro?
Biología de los wingdings, Juan Andrés García Román
Ni grans, ni dents, ni mandangues: la unitat d'all és all a seques. Per parlar d'alls, l'única altra paraula necessària és la cabeça, que n'indica el conjunt natural.
Un fragment esborronador de "Els miserables", de Victor Hugo, traducció de Maria Bohigas per Club Editor.
Ah, d'això em sonaven!! Gràcies!!
Quin llibre és, Albert?
Onclavi!
Quina murga, el “mantenir” mal posat a tot arreu! No és “què et manté despert a la nit”, és “què no et deixa dormir”. No és “mantingueu la distància de les vies”, és “no us acosteu a les vies”. Una pesta, el calc constant del keep!
Hi torno hahahahà!
—Una història és una pedra llençada en un riu, Mònica Batet
—Jo he servit el rei d'Anglaterra, Bohumil Hrabal
—The Man Who Fell in Love With the Moon, Tom Spanbauer
—Contes II, Víctor Català
Tot això de la polarització em recorda molt allò de l'equidistància i el fabulós Kick Out the Jams dels MC5, on deien: you have to decide whether you are gonna be the problem or whether you are gonna be the solution! You must choose, brother, it takes only 5 seconds!
youtu.be/qUzgztAtezo?...
Si només sembres comoditat, els marges se t'ompliran de por.
Si vius per a l'eficiència, moriràs d'absurditat.
I tant, i tant! La joia del for the sake of it!
Sé que és famosíssima, però com que cada dia la trobo més vigent i necessària, aquí la teniu, per si algú no la coneixia:
L'espectacle terrible de les coses creades li eixamplava l'entendriment.
Els miserables, Victor Hugo, traducció de Maria Bohigas.
Quins records! Precisament vaig anar al Soda a sentir la sempre inesperada i magnífica Discordian Ensemble i van posar Dropout Boogie, del mateix disc!