Josefa Contijoch. En dona i en català
«Tot, sempre, ve de molt enrere», escriu Josefa Contijoch (Manlleu, 1940), poeta, narradora, assagista, traductora. És a l’inici de Sense alè (2012) un text proteic, difícil de classificar, a cavall…
Abans no tinguem els nous articles d'aquesta setmana, us convidem a passar a llegir els que vam publicar dimarts passsat, si encara no ho heu fet!
lalectora.cat/josefa-conti...
09.03.2026 10:45
👍 1
🔁 1
💬 0
📌 0
Fugir de Brăila per empaitar el sol
Panait Istrati va néixer el 1884 a Brăila, a la riba romanesa del Danubi. Fill d’una bugadera i d’un contrabandista grec a qui no va conèixer mai, Istrati era pobre i de jove va ser un comunista…
I tenim la Júlia Bacardit que torna per parlar-nos de «Fugir de Braila»: «Aquesta novel·la d’Istrati hauria de ser per a gent que encara no ha fet vint anys. És juvenil en el sentit més positiu i original del terme: és iniciàtica i defuig el moralisme.»
lalectora.cat/fugir-de-bra...
03.03.2026 12:04
👍 1
🔁 0
💬 0
📌 1
Josefa Contijoch. En dona i en català
«Tot, sempre, ve de molt enrere», escriu Josefa Contijoch (Manlleu, 1940), poeta, narradora, assagista, traductora. És a l’inici de Sense alè (2012) un text proteic, difícil de classificar, a cavall…
És dimarts i, com sempre, tornem amb més crítiques.
Avui tenim la Mariona Fontserè que ens parla de Josefa Contijoch: «En Contijoch l’existència pròpia no és individual i d’aquesta manera el relat personal es trava a allò col·lectiu».
lalectora.cat/josefa-conti...
03.03.2026 12:04
👍 0
🔁 0
💬 1
📌 0
«El pas implacable del temps no és només una condemna inexorable, és, també, la possibilitat d’adonar-nos que aquest nostre segle XXI fa la fila d’anar per un sender costerut. Un camí, un indret, que si no es torça farà de mal pair.»
27.02.2026 16:15
👍 0
🔁 0
💬 0
📌 0
El purisme neuròtic o el quid dels virgilis
Tot va començar en grups friquis de Facebook i va sortir de mare amb Twitter. Si t’agradaven les llengües, la variació romànica, xalaves amb el Petit atles lingüístic del domini català i de tant en…
«De puristes n’hi ha a totes les llengües del món sense excepció, i n’hi ha de totes les categories, des de filòlegs fins a pescadors o atletes. Vull dir que la formació en lingüística o filologia no és ni condició ni causa per esdevenir purista.»
26.02.2026 14:30
👍 0
🔁 0
💬 0
📌 0
Riera Llorca, encara
El pas implacable del temps no és només una condemna inexorable, és, també, la possibilitat d’adonar-nos que aquest nostre segle XXI fa la fila d’anar per un sender costerut. Un camí, un indret, que…
«La producció creativa de Riera Llorca reconstrueix la història popular que s’esdevingué als carrers i places del país, però sempre amb un component humà de primer odre que interpel·la, com un bon clàssic, tot aquell que s’hi vulgui atansar.»
24.02.2026 23:21
👍 0
🔁 0
💬 0
📌 0
Tot seguit, tenim una crítica de Cinta Paloma sobre l'últim muntatge de Carme Portaceli al TNC titulat «Maria Magdalena».
Endavant: passin, llegeixin i gaudeixin!
lalectora.cat/a-maria-magd...
17.02.2026 08:36
👍 0
🔁 0
💬 0
📌 0
Avui venim amb noves crítiques! Primer, un article de l'Artur G. Fuster, que ens explica que d'entre totes les novel·les del 2025 n'hi ha una que li ha cridat l'atenció. Es tracta de «Guerra, victòria, demà» de Carles Fenollosa:
lalectora.cat/la-terra-per...
17.02.2026 08:36
👍 4
🔁 2
💬 1
📌 0
Un cert (des)encant
«El nostre país dóna massa la sensació de ser una contrada aproximadament feliç i cal imposar-li una mica de drama.» Armand Obiols, «Contra la felicitat», La Publicitat, 24/6/1928. Quan llegia la…
Marc Rovira: «Allà on hi ha vida no hi pot haver crítica: l’únic moviment que se li demana al lector és el de l’empatia, i no pas el del pensament. Un dels objectius de la crítica, doncs, hauria de ser desemmascarar aquesta fal·làcia».
lalectora.cat/un-cert-dese...
16.02.2026 17:05
👍 0
🔁 0
💬 0
📌 0
Un cert (des)encant
«El nostre país dóna massa la sensació de ser una contrada aproximadament feliç i cal imposar-li una mica de drama.» Armand Obiols, «Contra la felicitat», La Publicitat, 24/6/1928. Quan llegia la…
Marc Rovira: «Ser crític amb la literatura i no ser crític amb el país i les formes de mitologia cultural que produeix l’ocupació que pateix és una hipocresia que a l’any 2026 és encara més difícil de mantenir que no pas a l'any 2018».
lalectora.cat/un-cert-dese...
15.02.2026 11:45
👍 5
🔁 2
💬 0
📌 0
La crítica de l’esponja i el sabó
Imagineu-vos que un diumenge aneu al teatre. Imagineu-vos que el menú del dia és una comèdia produïda per un peix gros del gremi o, si més no, per un peix respectat dins l'escosistema teatral.…
Laura G. Ortensi: «La crítica [...] ha mort o, si més no, té molt mala salut. Els problemes són respiratoris, perquè tenim la boca tapada: la crítica, la crítica que no és de blancs i negres, està segrestada per la doctrina de l’esponja i el sabó».
lalectora.cat/la-critica-d...
13.02.2026 14:30
👍 3
🔁 0
💬 0
📌 1
«A la llarga, l’enemic més operant de la llibertat no és pas aquell que aspira a suprimir-ne les manifestacions, sinó aquell que tolera esplais innocus meticulosament calculats perquè els seus subjectes visquin dins una cleda d’il·lusió i no la sentin més com una real fretura»
Armand Obiols
10.02.2026 07:52
👍 1
🔁 1
💬 1
📌 0
La crítica de l’esponja i el sabó
Imagineu-vos que un diumenge aneu al teatre. Imagineu-vos que el menú del dia és una comèdia produïda per un peix gros del gremi o, si més no, per un peix respectat dins l'escosistema teatral.…
La Laura G. Ortensi ens recorda que «les paraules, encara que no ho sembli, serveixen per lloar i per no lloar, serveixen per dubtar: el diccionari és ple d’opcions. Traguem-nos els guants. Traguem-nos les manilles. Atrevim-nos-hi.»
lalectora.cat/la-critica-d...
10.02.2026 17:13
👍 0
🔁 0
💬 1
📌 0
📚 ATENCIÓ: encetem una nova temporada amb un canvi d'equip editorial, que a partir d'ara estarà format per Laia Badal, Laura G. Ortensi i Marc Rovira.
Per això, avui us deixem amb un article de cadascun d'ells que vol explicar cap on anirà la revista. 👇
10.02.2026 17:13
👍 6
🔁 4
💬 1
📌 0
L' @irisllop.bsky.social la millor 👏👏👏
15.01.2026 21:07
👍 2
🔁 1
💬 0
📌 0
Dostoievski. A partir d’una infàmia
Es veu que en els estudis de literatura russa hi ha certa propensió al biografisme: parlar de Dostoievski és parlar de la vida de Dostoievski. Motius d’aquesta tendència, tants com vulguem; excessos,…
És dimarts i tocarien nous articles, però estem fent alguns canvis que anunciarem d'aquí a poc.
De moment, us proposem un viatge per alguns dels millors articles que hem publicat al llarg d'aquests 7 anys.
El primer, d'Arnau Barios sobre Dostoievski: lalectora.cat/dostoievski-...
13.01.2026 08:36
👍 5
🔁 4
💬 0
📌 1