@josepbautista.com
Turistòleg i fotògraf especialitzat en Japó. També faig coses per Youtube. Autor del llibre “3 caminos al Fuji”. Sempre pensant en el següent projecte 🥷 (Català, English, 日本語, espanyol) enllaços ⬇️ https://linktr.ee/jobaph
27. Squid game (s1-3) - la idea no és original, la trama és plena de cliché, decisions estúpides dels personatges i previsible. Bàsicament t’expliquen quins personatges i com moriran abans de començar cada joc. Popular no vol dir bona, i menys en l’era xarxes socials.
Existeixen els sindicats de treballadors al Japó? Primera notícia
Sindicats de mafiosos? Aquests si que els conec
L’aventura dels funcionaris japonesos. Cap resposta es correcta durant més de 2 dies i si no li preguntes al mateix funcionari. Ànims. Per coses de visat ja que em preguntin a mi, en tinc un màster i en faig col·lecció. Només en falta el de diplomàtic, qui sap si pel proper…
El vaig estar buscant per el CP+ aprofitant que hi eren totes les marques (fins i tot indies) i no en tenien cap igual. Jo del tema polèmica igual, desconec els fets, però en cerques és el que surt 🤣
I el vull, però no es “exactament” el de la peli. Massa fi per el meu perfil.
Aquest que diu que li han robat el disseny 🤣 buscant les imatges era gairebé l’únic que em sortia
26. Twisters - En català a Movistar+. Remake? De Twister (originals eh) on poc a destacar. A partir de certa escena jo ja només estava obsessionat amb una cosa. Necessito l’arnès de càmera que porta Daisy Edgar-Jones.
Torno de l’exposició GHOST AND THE SHELL
Sobretot enfocada a l’elaboració gràfica dels anime. M’hauria agradat alguna cosa més “ambientada i interactiva” i si no teniu el N1 de japonès també us perdreu TOTA la info. Ha estat força be igualment, amb molts detalls curiosos i per als més fans de GITS.
25. 今際の国のアリス (s1-3) - sempre igual. Què coi passa amb les series japoneses interessants de ficció amb finals terribles? NO SABEN FINALITZAR BONES IDEES. Es pugen tant a conceptes abstractes i acaben amb… millor veieu-la, que igualment es boníssima. Molt fan de “Alice in Borderland”
Que la nova temporada de Jojo’s s’estrena el dia de Sant Josep, no és casualitat
Leon, et van bé les coses eh.
Per fi hem tornat a zombies? O tot son B.O.W. o “mold” o vampirs i homes llops. Jo estaria com Leon eh, trec la pipa si, pero ja no se ni que estic REmatant.
Gossos vells
24. Mickey 17 - No se si estúpida o genial, hi ha una fina línia de dubte. En el fons la he gaudit força.
Com aquests sandvitxos? El que dèiem ahir al teu post. Porto gairebé 4 hores i m’acaben de reomplir el got d’aigua. Perquè tinc reunió de feina en 1 hora que sino aquí seguiria tot el dia avui.
Aquí em trobareu treballant cada matí fins a finals de març, que ens poguem mudar al nou apartament. El café no es gran cosa però els seues son comodíssims i t’hi deixen estar tranquil.
També he de dir que n’abuso. Gastar 680¥ en 3 hores és un abús per part del client, i allà hi som molts amb el portàtil.
Això de la sobretaula no ho se eh.
Vaig a qualsevol de les cafeteries del barri (per el wifi i poder treballar) i SEMPRE hi ha taules amb gent (normalment dones) que quan arribo jo ja hi son, i quan marxo 3 hores després encara segueixen. Potser és això, en un “cafe” no us haurien mirat malament
23. Pennyworth (s1-3) 3 temporades del majordom de Batman que… al final no arriben en lloc. A part de dir-te com s’han conegut tots els que treballen a Wayne Enterprises.
Es mesura per miligrams de brou de ramen de porc en vena, no pateixis.
Ni tampoc a València ni Catalunya. 2h30 i gastar poc no agrada en lloc. Els beneficis d’aquestes taules tan llargues estan en l’alcohol, que es on més amortitzen producte/preu venta. Si heu estat bebent no els hi haurà molestat tant.
Saps que la serie es ficció basada en la novela que també te part de ficció mesclada oi?
22. Napoleon - només dormia 3 hores i mireu fins on va arribar. Interessant biopic
If anyone is friends with any Georgian air traffic controllers, buy them a nice bottle of wine. As guardians of pretty much the only narrow gap still available between Europe and Asia that avoids both Iran, the Gulf, Ukraine and Russia, they are under some substantial pressure.
21. Tokyo vice (s1-2) la trama real dels 90 de la yakuza a Tokyo, i tema del llibre que em va portar a endinsar-me de ple en aquests territoris més “underground” del Japó. Sublim. I també drama-romantitzada, clar.
Cada 3 de marzo, en Japón, se celebra el Hina matsuri (雛祭り), el Festival de las Muñecas 🎎.
Las familias con hijas colocan una corte de muñecas y rezan para que las niñas crezcan felices y saludables. Luego comen galletas dulces de arroz y beben sake dulce sin alcohol.
És el que s’aplica a Barcelona per exemple. Però el món sencer es queixa del doble preu al Japó, que si son racistes, que si menyspreu al turista… quan als seus països fa ANYS que s’apliquen aquestes mesures. Més que just, és necessari.
Allò que parlavem durant tot 2025. I que es el mateix sistema de doble preu o accés en destinacions d’arreu del Món.
Avui he tret el meu alter ego de Kabukichō mega enfadat i amb moltes RRRR per parlar i dirigir-me a algú. Els funcionaris públics treuen el pitjor de mi.
La pop culture i el soft power. Veuràs ninja i samurai pels carrers? Si
Son falsos? Si
Atrauen als “turistes”? Si
Doncs a vendre estereotips
Què fèiem a Barcelona als 1990s venen barrets de mexicans i nines de sevillanes? El mateix
